Petjades d'un dia

Neu, quanta neu! Quin regal!

 Tot blanc, tot flonjo, tot silenci, brillantor i catifa amarada de somnis, de màgia, de tendresa. Tot és possible…

Quan algun imprevist, quan algun fenomen trenca la quotidianitat, l’escapsa, li dóna la volta... tot és possible.

Somnis, desitjos, il·lusions, fantasia… comença la creació.

Surto i camino enfonsant els peus a la neu verge que encara no ha trepitjat ningú. Sento el so de les meves petjades aixafant aquell munt de volves que es van unint per formar aquest sòl tou i amable que accepta el meu pes i deixa que hi dibuixi la forma dels meus peus.

Em ve al pensament les pissarres tradicionals, que solen ser fosques i cal dibuixar-hi amb  guix blanc. La pissarra que forma la neu és blanca, brilla, no fa soroll, i deixa que la meva imaginació creï a l'engròs. No hi ha límits d’espai, tota l’estesa blanca es deixa estimar.

Enfonso un pal a la neu sense ferir-la, sense fer-li  mal, i dibuixo allò que més estimo, que porto al cor i que dóna sentit a tota la meva vida, la que he viscut, la que visc i la que viuré fins que també em

 torni invisible i volàtil, com aquesta volva de neu que baixa entre mig de tantes altres, i que segueixo amb la mirada fins que cau i perd la seva identitat per esdevenir un Tot que fa possible el miracle de canviar el color, el so, la textura, el fer inconscient i quotidià de les nostres vides per transformar un dia, un simple dia, unes simples hores, en una vivència diferent que ens retorna a la nostra essència, a la felicitat de la innocència i la senzillesa, al retrobament del silenci i la calma de dins i de fora, al retrobament amb nosaltres mateixos, amb el  nostre ésser lliure, poderós i feliç que tots portem dintre.

La neu, aquesta neu que ha caigut... quin regal de vida!